A principi de curs, establiu el que els alumnes ja saben, entenen i poden fer. Això facilitarà la planificació de l'aprenentatge i l'ensenyament que respongui a les necessitats i expectatives dels estudiants. A continuació, s'ha d'assegurar que els resultats d'aprenentatge estiguin alineats amb els continguts d'aprenentatge, les activitats i les estratègies d'avaluació i que les tasques que s'han de fer s'expliquen abans (vegeu la subunitat 1.2). A més, els professors no només han de tenir en compte la qualitat dels materials d'aprenentatge, sinó també la quantitat. En altres paraules, és important no excedir-se en el nombre de materials d'aprenentatge. En el cas d'un curs mixt, s'han d'alinear les activitats dintre i fora de classe i mostrar-les en un tutorial. Proposeu recursos d'aprenentatge interessants i mostreu als alumnes la taxonomia de Bloom (figura 5) a l'inici del curs per millorar les seves habilitats crítiques.
Figura 5. Taxonomia de Bloom revisada per mostrar als estudiants com poden millorar les habilitats de pensament crític i aconseguir un aprenentatge d'ordre superior (Anderson et al., 2001). Font de la imatge: Armstrong, P. (2010). Taxonomia de Bloom. Centre d'ensenyament de la Universitat de Vanderbilt. Recuperat [14 de desembre de 2022] de: https://cft.vanderbilt.edu/guides-sub-pages/blooms-taxonomy/
La taxonomia de Bloom (1959) és una jerarquia d'objectius d'aprenentatge que inclou tres facetes de l'aprenentatge: pensar (habilitats mentals), sentir (habilitats emocionals) i fer (habilitats pràctiques). El treball de Bloom suggereix que els estudiants han de ser desafiats cognitivament mitjançant preguntes de tipus memòria, preguntes que els obliguin a pensar i preguntes que els permetin establir connexions.
En la versió revisada (Anderson et al., 2001), per a cada nivell de la taxonomia, hi ha verbs d'acció que ajuden els professors a elaborar un pla de lliçons i informen els estudiants sobre com poden desenvolupar les seves habilitats crítiques. Per obtenir més informació sobre aquests verbs, feu clic aquí.
Durant el curs, oferiu als alumnes oportunitats d'autoreflexió i reflexió en grup, un retorn continu i ajudeu-los a desenvolupar la col·laboració en grup. Dissenyeu no només una avaluació acumulativa, sinó també estratègies d'avaluació formativa que ajudin els estudiants a identificar els seus punts forts i febles d'aprenentatge i us ajudin com a professor a reconèixer on els estudiants tenen dificultats. Alguns exemples d'avaluació formativa poden incloure qüestionaris ràpids, mapes conceptuals, resum d'una frase, debat de classe, treball en equip, etc. Un altre aspecte important és que els estudiants han de sentir la presència del professor, el qual ha de proporcionar un retorn freqüent a les seves tasques.
Al final del curs, assegureu-vos que recolliu el retorn dels alumnes i que se'ls permet la possibilitat de reflexionar sobre el propi aprenentatge (eina de portafolis electrònic, enquesta de retorn, entrevistes amb estudiants).
Que el disseny dels criteris d'avaluació sigui l'adequat també té un paper molt important a l'hora de fomentar el compromís dels estudiants (compartir instruments d'avaluació, per exemple). No obstant això, aquests materials de formació no giren al voltant d'aquest aspecte. Si voleu més informació sobre l'avaluació, consulteu aquest curs: https://teacamp.vdu.lt/course/view.php?id=89
Les bones pràctiques següents aportaran més llum als problemes esmentats anteriorment.
Paskutinį kartą keista: antradienis, 2023 vasario 14, 15:43