Monitoring, supporting, and engaging students based on the evidence generated by digital technologies (Catalonian language)

analítica d'aprenentatge

es tracta de la capacitat de trobar, avaluar i llegir dades de manera crítica, sovint més enllà de la seva forma numèrica i quantitativa. L'analítica d'aprenentatge (AA) se centra en la recollida i la generació de dades dels alumnes per millorar les experiències d'ensenyament i aprenentatge. No obstant això, depèn de les habilitats d'alfabetització digital dels professors i els estudiants que les dades generades amb l'AA influeixin en l'ensenyament i l'aprenentatge. 

 és una eina d'avaluació, interpretació i anàlisi de dades generades per l'alumne en l'entorn d'aprenentatge en línia, per tal de fer que els processos d'aprenentatge i ensenyament siguin més eficients per part del professor, quant a les intervencions necessàries per assessorar o consultar els alumnes en el moment adequat per millorar el seu èxit acadèmic (Volungeviciene et al., 2021, 12). Hi ha quatre categories principals de l'analítica de l'aprenentatge: (1) descriptiva (què ha passat?); (2) predictiva (què passarà després?); (3) diagnòstica (per què va passar?); (4) prescriptiva (fes això per millorar).

l'autoregulació de l'aprenentatge és un marc conceptual important que inclou diversos aspectes de l'aprenentatge: cognitiu, metacognitiu, conductual, motivacional i emocional (Panadero, 2017). Zimmerman (2000) va desenvolupar un model de fases cícliques de l'autoregulació de l'aprenentatge organitzat en tres fases: (1) previsió, (2) actuació i (3) autoreflexió. En una primera fase, els alumnes estableixen els seus objectius, activen estratègies d'aprenentatge i intenten assolir els seus objectius; en la fase d'actuació, executen la tasca, controlen el seu progrés i utilitzen estratègies per mantenir la implicació i la motivació. Finalment, en la fase d'autoreflexió, els alumnes avaluen la seva actuació, cosa que afectarà positivament o negativament el seu rendiment posterior (Zimmerman i Moylen, 2009; Baker, 2017).

 és una afirmació general que descriu els coneixements, les habilitats i els comportaments que es vol que hagi aconseguit un estudiant que es gradua d'un programa (o completa un curs). Les competències solen definir les habilitats i els coneixements aplicats que permeten a les persones actuar amb èxit en contextos professionals, educatius i altres contextos de la vida (Gosselin, 2020).

en el context d'aquest marc de referència, les dades són la informació que recollim sobre els estudiants. Poden procedir de formularis, tests, la interacció dels alumnes amb recursos o activitats d'aprenentatge, etc.

l'aprenentatge i l'ensenyament basats en l'evidència, tal com descriu l'informe de l'EUA, inclouen diversos passos: (1) determinació de la qüestió que es vol abordar, (2) recollida i anàlisi de l'evidència, (3) disseny, objectius i indicadors d'avaluació, (4) implementació i pràctica, (5) presa de decisions basades en l'evidència per millorar el procés (Emplit i Zhang, 2020).

tècniques i mètodes que aplica un professor per donar suport a l'aprenentatge dels estudiants. Les estratègies d'ensenyament efectives inclouen la planificació prèvia, l'esborrany dels objectius d'aprenentatge i els criteris per a l'èxit i l'aportació constant de retorn (Maine, N/A; Govern de NSW, 2022). 

 entorn virtual d'aprenentatge

informació i dades de valor per a una investigació que s'emmagatzemen, es reben o es transmeten mitjançant un dispositiu electrònic (Electronic CSI, 2008).

Metacognició: un component crític de l'aprenentatge d'èxit, que implica l'autoregulació i l'autoreflexió del procés d'aprenentatge i controla els processos de pensament (Medina et al., 2017).