Glossari

El concepte de feedback entre iguals es refereix a una situació en què es dóna feedback d'un estudiant a un altre estudiant, permetent-los participar en el procés d'aprenentatge de manera més activa, familiaritzar-se amb els criteris d'avaluació i desenvolupar habilitats d'alfabetització en feedback (Boud, Cohen i Sampson, 2001).

conté mostres del millor treball de l'estudiant. Escollides per l'alumne, es poden presentar al professor/a les peces que han fet sentir orgullosos els/les alumnes i que demostren el seu màxim nivell d'assoliment. Els millors portfolios de treballs es poden recollir durant diversos cursos acadèmics perquè l'estudiant també pugui mostrar el treball al professor/a del curs següent. Els estudiants de secundària també poden utilitzar portfolios durant les entrevistes amb possibles col·legis o empresaris. Els millors portfolios de treball poden incloure treballs produïts per l'estudiant en diferents disciplines acadèmiques, així com alguns exemples d'activitats extraescolars que ajuden a mostrar les habilitats de l'estudiant. Per exemple, escriu Danielson i Abrutyn (1997), mentre que els portfolios poden contenir tasques escrites, vídeos, projectes, currículums i testimonis dels estudiants, també poden incloure "un projecte d'escoltes o un poema escrit a casa" (pàg. 4). 

Documenta principalment el que han après els/les alumnes, mostrant la seva capacitat per dominar els objectius del currículum. És important fer coincidir la selecció d'elements per al portfolio amb els resultats. “Per exemple”, escriuen Danielson i Abrutyn (1997, pàgs. 3-4), “si el currículum especifica escriptura persuassiva, narrativa i descriptiva, un portfolio d'avaluació hauria d'incloure exemples de cada tipus d'escriptura. De la mateixa manera, si el pla d'estudis demana la resolució de problemes matemàtics i la comunicació matemàtica, aleshores el portfolio inclourà entrades que documentin tant la resolució de problemes com la comunicació, possiblement a la mateixa entrada".

Com que els portfolios d'avaluació són una evidència del rendiment de l'estudiant i, en algunes situacions, serveixen com a criteri per a decisions importants, com ara la graduació de l'escola secundària, "és essencial que els procediments utilitzats per avaluar el treball dels/de les estudiants al portfolio compleixin els estàndards de validesa i fiabilitat. ”, escriuen Danielson i Abrutyn (1997, pàg. 6). Això vol dir que és important desenvolupar “rúbriques amb criteris clars i descripcions de diferents nivells de rendiment” (Danielson i Abrutyn, 1997, pàg. 6) sobre les quals s'avaluaran els portfolios.

se centra en el desenvolupament i creixement de l'estudiant al llarg del temps, i “contindrà proves de lluita, fracàs, èxit i canvi” (Rolheiser, Bower i Stevahn, 2000, pàg. 4).

els portfolios es poden definir com “una col·lecció proposada de treball de l'estudiant que mostra els esforços, el progrés i els assoliments de l'estudiant en una o més àrees” (Paulson, Paulson i Meyer, 1991, pàg. 60). Un portfolio és una potent eina d'avaluació, ja que es basa en la recollida sistemàtica i sovint multimodal del treball d'un estudiant. A més de representar una àmplia gamma de competències, els portfolios també poden diferir en aparença, estil o presentació, proporcionant així evidència dels assoliments dels/de les estudiants pel que fa als resultats d'aprenentatge predefinits.

serveixen com a banc de retenció per al treball en curs dels/de les estudiants abans que es traslladi a una pantalla o un portfolio d'avaluació o s'enviï a casa amb l'estudiant. Aquest tipus de portfolios pot ajudar els/les estudiants a reflexionar sobre el seu treball, pot ajudar els/les professors/es a avaluar les necessitats dels/de les estudiants i es pot presentar per demostrar el creixement dels/de les estudiants al llarg del temps o presentar l'evidència dels punts forts i febles de l'estudiant.

Un procés durant el qual s'anima als estudiants a proporcionar comentaris sobre el procés d'aprenentatge/ensenyament per a reflexionar sobre el seu èxit d'aprenentatge i les seves preocupacions per tal d'ajustar i millorar les estratègies pedagògiques, i per a garantir la qualitat global de l'educació. A més, es pot demanar als estudiants que proporcionin comentaris sobre els seus processos d'aprenentatge/ensenyament i avaluació com una manera de participar en pràctiques d'autoreflexió i tenir com a objectiu donar suport a l'aprenentatge autoregulat i al desenvolupament d'habilitats metacognitives.

El terme reflexió s'utilitza per referir-se a un procés d'avaluació d'un esdeveniment viscut per investigar, valorar i explicar i, en fer-ho, donar llum a l'educació sobre la repetició i l'exercici (Reid, 1993). Un dels objectius clau dels professors és animar als estudiants a participar en procediments de reflexió, ja que això pot contribuir significativament a facilitar l'aprenentatge i proporcionar una experiència d'aprenentatge profund, permetent que els estudiants es tornin més independents i es responsabilitzin del seu propi aprenentatge (Sharma, 2010).

Una rúbrica és una eina d'avaluació que s'utilitza per a l'avaluació basada en criteris i tenint en compte els nivells de rendiment. Es pot utilitzar per marcar qualsevol tipus d'element de rendiment dels/de les alumnes, des de la participació a classe fins als treballs, i malgrat el seu format, des de l'escrit a l'oral i al visual. 

Aquestes rúbriques són bidimensionals, inclouen criteris d'avaluació (un a cada fila) i nivells de rendiment (un a cada columna) i permeten ponderar diferents per a diferents components.